Sant Jordi 2010 | La llança [Sant Jordi 2010]

Joan-Lluís Lluís

Editorial: La Magrana

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l’espera i, al crit de “Jo també sóc de Cassà de la Selva!”, li clava un ganivet. Aquesta escena serveix Joan-Lluís Lluís per donar forma a uns Exercicis d’estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. El resultat és una Xocolata desfeta que us servim en forma de llibre, un recital joiós de celebració de la llengua catalana: dels seus diversos resgistres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s’hi manifesta en un joc de miralls. Recomanem sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d’espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d’obra que gaudeixen, custodien i conreen la nostra llengua. A tots vosaltres, bon profit!

Emili Teixidor

Editorial: Columna

Amb aquesta novel·la, Emili Teixidor torna al món de Pa Negre, en un aspecte nou d’aquell temps de després de la guerra, el de l’entrada als pobles i comarques d’una tropa que aquest cop no és militar, sinó cultural. Són Els convidats, que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l’ajut de la gent del país i col•laboradors convençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb el rerefons d’un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacte els àmbits personals i grupals amb les tragèdies col·lectives. Amb un estil àgil i acurat, l’autor ens transporta a uns temps difícils, que alguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre, des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans per acabar d’omplir les fàbriques del tèxtil. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen.

Damià Bardera

Editorial: Editorial el cep i la nansa

- Com és que va decidir fer-se escriptor? - Perquè ben aviat vaig veure – sempre he estat una persona autocrítica – que no tenia ni la categoria ni la intel•ligència ni el talent – i, per tant, mai no estaria prou frustrat – per esdevenir un crític literari com déu mana.

Joan Pons

Editorial: Edicions Bromera

L’hivern de 1740 Europa va patir una terrible onada de fred. A Rússia, l’emperadriu Anna Ivanovna va manar construir una casa de gel a mida natural, va decidir celebrar-hi una boda entre el bufó de la cort i una de les seues criades, i va fer que passaren la nit de noces entre els blocs de gel. Aquesta història colpeix profundament Arístides Vallès, veterà de la División Azul, quan la sent durant el setge de Leningrad. Per això, de tornada a Menorca, construeix una simbòlica casa de gel per protegir la família d’uns fets esgarrifosos ocorreguts al final de la Guerra Civil Espanyola.
Simó Vallès -un jove que s’autodenomina «l’home més lleig del món»- es rebel·la i, durant l’escriptura d’una novel•la que transcorre paral·lela a la seva història d’amor amb una peixatera seductora, investiga el secret que ha turmentat el seu pare. Les parets de la casa de gel es fonen i, en el corrent que flueix inexorable fins a la mar, trobarà, no solament la veritat, sinó també el misteri de la complexitat de l’amor.

Sílvia Soler

Editorial: Columna

L’Oriol i la Maria ja no són joves i tenen un passat, i uns fills, i unes exparelles i unes famílies que tenen les seves peculiaritats. I malgrat tot, estan disposats a crear una família. Serà una família XXL, diferent i extraordinària, una família fora de sèrie. Per aconseguir aquest objectiu, la parella protagonista compta amb la inesperada la tia Antigua, que decideix intervenir en el futur de la seva neboda més moderna i descreguda. L’herència d’aquesta vella parenta alterarà la ja per si mateixa complicada vida de l’Oriol i la Maria, encara que, ja se sap, al final l’amor sempre triomfa…

Elizabeth Strout

Editorial: Edicions de 1984

Tot aprofundint en el sentit de la vida i en el coneixement de si mateixa, l’Olive Kitteridge desgrana l’espès i el menut de la condició humana. Mestra d’escola jubilada, observa en la proximitat i en la distància els canvis, petits i grans, els tràngols dolorosos i les alegries més íntimes que es produeixen dins seu i en els habitants del petit poblet on ha viscut trenta anys de la seva vida.

Amb Olive Kitteridge, guardonada amb el premi Pulitzer 2009 a la millor novel·a, Elizabeth Strout, que basteix les seves històries d’una fina ironia, de moments sorprenents i d’emoció intensa, destaca el camí d’una dona que transita per la soledat i la pèrdua, i la fortalesa que això exigeix.

Ponç Pons

Editorial: El Gall Editor

Lokus és una comèdia que explora els sentiments de la soledat, l’amor, la depressió, l’amistat, el sexe, el pas del temps... i escenifica les peripècies vitals d’un seguit de personatges d’una entranyable tendresa i una ferida i profunda, dolorosa humanitat.
Teatre dins el teatre, vida feta literatura, Lokus és una obra escrita amb un llenguatge viu que dissecciona la part més íntima i fosca, secreta, vulnerable, de l’ànima humana.
Homenatge a Shakespeare, Txékhov, Beckett, Brel..., Lokus planteja una sèrie de divertides vivències que conjunten l’humor i el drama amb una subtil ironia i una punyent emotivitat a fi d’aconseguir, com deia el mestre Adamov, que l’espectador somrigui sense perdre la seriositat.

Jordi Pijoan-López, Manel Barrera

Editorial: Llibres de l'Índex

Jordi Pijoan-López i Manel Barrera signen Sang Culé, una novel·la que fa repàs dels darrers 30 anys del futbol espanyol i, sobretot, de la història més recent del Barça. Trames polítiques i de corrupció són l’eix argumental, enllaçades a partir de l’assassinat del president de l’entitat blaugrana, un tal Joan Gil i Porta –amb una personalitat peculiar i agosarada que recorda la de l’actual mandatari blaugrana més enllà de la cacofonia del seu nom.

Els dos autors, en Jordi i en Manel, tenen experiència en immergir-se en les clavegueres de l’oasi català, ja que anteriorment van signar Tu no m’estimes (Llibres de l’Índex, 2008), la qual tractà les connivències polítiques amb els poders econòmics. Sang Culé torna a donar clatellades per la dreta i per l’esquerra del ventall polític català, oblidant allò que se’n diu llenguatge políticament correcte i sense concessions a la galeria. La novel·la és plena d’antiherois, des dels seus protagonistes principals més enllà del president assassinat -els detectius i parella de fet Espartac Garcés i el MulatoValdés- fins al darrer figurant, personatges tots ells moguts o per ambició o per estultícia, entre aquests una periodista bocamolla, un estúpid i barroer president del Madrid, un monjo de Montserrat, meuques vàries, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre i d’altres polítics de més volada però corruptes.

Jaume Serra Fontelles

Editorial: Edicions de 1984

Nadal, principis dels 60. Una gran nevada cau sobre la ciutat. L’Eduard, exiliat al sud de França, ha tornat per passar-hi les festes en un inútil intent de retrobar un temps que ha quedat enrere. Ja no hi té família ni amics, només uns quants coneguts. El seu periple transcorre entre els diferents racons del seu barri, una sinistra pensió, els bars on solia anar de jove i un bordell. L’autor ens mostra amb la mirada de l’Eduard una visió esperpèntica, hilarant i trista, entre la tragèdia d’una guerra perduda i la grotesca adaptació al nou règim, que, amb aparença d’opereta, continuava matant.

Les descripcions dels carrers de Remansa, del seu declivi i de la seva grisor, impregnen la vida d’una mediocritat que va ser el segell d’aquells anys.

Pol Marsà

Editorial: Ara Llibres

Dos desconeguts coincideixen al terrat de l’Hotel Arts. Hi han pujat per suïcidar-se empesos per l’atzar, un judici advers i l’assassinat d’una dona bella. La conversa és banal i sòrdida: qui es llançarà primer? Per quina banda? L’Arnau sospesa pros i contres. En Roger és un cínic de tornada de tot. La tensió entre tots dos augmenta quan són descoberts i assetjats per la policia i es converteixen en presa del circ mediàtic. Emmanillats a les altures per un passat tèrbol, cadascú fa examen de consciència i no gosa formular la pregunta clau que dóna sentit al que estan vivint i que, potser, pot canviar el curs dels esdeveniments.

Amb una estructura de ferro i una intriga que es manté fins a l’últim paràgraf, Barcelona compte enrere és el thriller barceloní de Pol Marsà.

Marcel Proust

Editorial: Viena Publicacions

El llibre que obre A la recerca del temps perdut. Una experiència literària inoblidable. Combray és un dels llocs mítics de la literatura del segle XX: el seu nom ens transporta a una petita localitat francesa, situada no gaire lluny de la capital, inspirada en el poble on Marcel Proust passava de petit les vacances d’estiu. Però Combray és, també, un relat d’una bellesa intensíssima i sostinguda, centrat en la iniciació d’un adolescent en el culte a l’art i la literatura, i en el descobriment de les pulsions eròtiques. I, sobretot, és l’autèntica porta d’entrada a aquest monument literari que constitueix A la recerca del temps perdut, en què se’ns detalla el «mètode Proust», una nova manera de veure i descriure les coses, explorant els túnels que, des d’una sensació del present, condueixen als records del passat... com el gust d’aquell trosset de magdalena que, sucat en la infusió de te o de til•la, la tieta Léonie oferia al jove Marcel Proust el diumenge al matí, abans d’anar a missa. «De vegades tendim a creure que el present és l'únic estat possible de les coses.» MARCEL PROUST

Isabel-Clara Simó

Editorial: Edicions Bromera

«Arrogants, però també dominats; violents, però també violentats; triomfadors, però també derrotats». Entre els homes, diu Isabel-Clara Simó, «n’hi ha de tot». Aquesta veu femenina de referència ens mostra una instantània de l’univers masculí amb una bona dosi d’ironia i enginy, però alhora també amerada d’estima i tendresa. Relat a relat, l’autora capgira els estereotips més arrelats i ens mostra, amb mirada d’home, un retaule de mascles contemporanis per a tots els gustos.
L’autora fa desfilar vint-i-dos protagonistes masculins a través d’històries breus i incisives en què descobrirem el retrat de més d’un conegut o, fins i tot, una fotografia sorprenent de nosaltres mateixos. Homes és un repte literari i personal per a la creadora de Dones, un llibre deliciós que va seduir els lectors i la crítica, i que ha estat adaptat al teatre i al cinema.

Kurt Vonnegut

Editorial: Editorial Fonoll

El bala perduda

descriu la vida d’una petita ciutat nordamericana en què el protagonista, Rudy Waltz (el Deadeye Dick del títol original en anglès), viu atabalat per la culpa que li provoca un doble assassinat involuntari comès en l’adolescència... Les conseqüències d’aquest fet l’han traumatitzat fins al punt de viure com un ésser sexualment “neutre”, ni homosexual ni heterosexual. En la ficció, és un home madur que viu en un hotel d’Haití (la ficció de la ciutat de Nova York) per a qui la culpa és quelcom més que la conseqüència de l’assassinat comès fa temps. Rudy escriu les seves memòries, barrejant les experiències personals amb receptes de cuina que esdevenen els plats favorits del protagonista en cada període concret de la seva vida.
Vonnegut (1922-2007) és un dels narradors més originals de la literatura nord-americana contemporània, conegut per la seva peculiar combinació de sàtira, comèdia negra i ciència-ficció. Autor popular i de culte a la vegada, ha sabut passar el món que li va tocar viure per un filtre excèntric i divertit. Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl•lica en un seguit de vinyetes divertides i sarcàstiques sense banalitzar el dolor de la guerra.
Traducció de Pepa Rosiñol

Marie Ndiaye

Editorial: Quaderns Crema

Tres peripècies, íntimament lligades, de tres dones que diuen no. La Norah, la Fanta i la Khady Demba, cadascuna a la seva manera, lluiten amb fermesa i amb una obstinació admirable per tal de conservar la seva dignitat davant de les humiliacions que els inflingeix la vida. Singular, misteriós i envoltant, l’art precís de Marie NDiaye (Premi Goncourt 2009) ens mostra la dolçor i el dolor, la violència i el perdó, la crueltat i la dignitat, amb la seducció d’una veu commovedora.

Pasqual Farràs

Editorial: Edicions de 1984

August, un vigilant de posat indiferent però obsessiu i perfeccionista, viu una virulenta lluita interior. Desafectat de tot i de tothom, ha renunciat als records i als plaers i ha anat evitant el desfici dels bons propòsits. I tot per captar la intensitat de cada volva del seu temps. Però aquest comportament que el diferenciava i l’aïllava de tothom, ¿venia d’un fracàs o era el resultat d’un projecte llargament planificat? ¿Era un covard o un heroi?

Un dia el vigilant August té el pressentiment d’un esdeveniment trasbalsador que ho podria capgirar tot. Estranyament desdoblat —alhora espectador i protagonista d’una aventura insòlita—, aquest home que hauria volgut viure sense compromisos i que odiava quedar-se sempre a mig camí de tot, ara es veurà atrapat en les coses quotidianes que amenacen la seva independència. És la vida autèntica que l’obligarà a intervenir.

La manera com aquest singular personatge resoldrà aquests conflictes és el material amb què es basteix aquest llibre fascinant, d’intel·ligents reflexions, i amb una gran capacitat per mostrar-nos el racons més obscurs i incomprensibles de la naturalesa humana.

Georg Büchner

Editorial: Adesiara

La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.

Yiyun Li

Editorial: Edicions Bromera

Es fa de dia a Riu Negre, una ciutat provinciana de la Xina dels 70 que mostra les primeres temptatives d’obertura després de la Revolució Cultural. La jove Gu Shan, un esperit audaç que ha renunciat a la fe en el comunisme, és condemnada a mort per dissident. Ningú dels presents en l’execució pública imagina l’impacte que aquell acte tindrà en les seves vides.
Amb una prosa encisadora i prodigiosa, Yiyun Li teixeix amb delicadesa les vides d’uns personatges inoblidables. Les històries de resistència, sacrifici, perversió, valor i fe dibuixen un retrat universal de la fragilitat i el coratge humans, un fris commovedor que marca les vides dels protagonistes i l’experiència del lector.

Xavier Bosch

Editorial: Proa

«El càrrec em va durar unes sabates», confessa Dani Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d’equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s’amaga darrere les seductores bambolines del món del periodisme? La veritat sembla emmanillada per una xarxa de corrupció i de silenci. Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s’implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí. Situada en la Barcelona de la bombolla immobiliària, Se sabrà tot és una novel•la directa, vivíssima i trepidant, amb tots els ingredients per captivar els lectors.

Dinaw Mengestu

Editorial: Angle Editorial

Fa disset anys Sepha Stephanos va haver de fugir d’una revolució a Etiòpia i començar una nova vida als Estats Units. En l’actualitat malviu gràcies a una petita botiga de queviures en un barri pobre de Washington. Els seus únics amics són també emigrants africans, amb els quals comparteix una amarga nostàlgia pel continent on van néixer.

Per a Sepha tot sembla canviar quan nous veïns s’instal·len al barri. Però l’amistat joiosa amb Judith, una dona blanca, i la seva filla Naomi serà només el preludi d’una sèrie de violents incidents racistes. Escrita amb gran subtilitat i un ritme suau i hipnòtic, Nens de la revolució és una novel•la extraordinària sobre el sentiment de viure desplaçat, sobre l’amistat entre persones molt diferents, sobre la recerca d’una identitat pròpia. Ha merescut, entre altres guardons, el Guardian First Book Award, Los Angeles Times Book Prize, Prix du Premier Meilleur Roman Étranger i New York Times Notable Book.

Antoni Vives

Editorial: La Magrana

Som a la Barcelona políticament enrarida de mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil. En Pau Capdevila és un jove advocat que de tant en tant ajuda anarquistes a suavitzar topades amb la llei. No acaba de creure en res ni tampoc és gaire conscient que les seves accions poden tenir conseqüències més enllà del seu entorn immediat. Convalescent d’una tuberculosi, es veu obligat a allunyar-se de la ciutat just en començar la guerra, moment que marcarà l’inici de la transformació vital d’en Pau. El somni de Farringdon Road, el contundent debut en la narrativa d’Antoni Vives, és una epopeia de la Guerra Civil. Una addictiva novel•la d’amor, d’aventures i d’acció traspassada pels crus debats ideològics de l’època i una recreació d’episodis significatius del conflicte: la misteriosa mort de Durruti, les etíliques nits de Hemingway a Madrid, el compromís d’intel•lectuals catalans com Joan Sales i les canallades d’individus com Justo Bueno. En temps de desencantats, potser val la pena deixar-se arrossegar pels somnis de llibertat i de justícia d’una generació de lluitadors, encarnats aquí per una colla de brigadistes internacionals. Sense maniqueismes anacrònics, Vives reivindica el compromís i l’idealisme. Perquè no és cert que no es puguin canviar les coses.

David Monteagudo

Editorial: Quaderns Crema

Un grup d’antics amics, que ja no tenen res en comú, a excepció d’un fosc episodi del passat, es reuneix a un refugi de muntanya per passar un cap de setmana. En plena celebració, però, un aconteixement extern alterarà per complet els seus plans. Sotmesos a una presó creixent, cada individu interpretarà els aconteixements segons les sevas particulars obsessions; i entre confessions i greuges llargament covats s’anirà recomponent un esquema sòrdid i complex de les relacions que els havien unit temps enrere, tot sota l’ombra d’una amenaça cada cop més propera i palpable.

David Martí

Editorial: Edicions 62

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna.

Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia.

En créixer, la Lluna serà iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’apropen al poble.

Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.

Steve Toltz

Editorial: La Campana

«Em sembla que ho hauria d’admetre d’entrada: aquesta història tractarà tant del meu pare com de mi. Em treu de polleguera que un no pugui explicar la història de la seva vida sense convertir el seu enemic en una estrella, però les coses són així. La veritat és que tot Austràlia menysprea el meu pare, potser més que cap altre home, de la mateixa manera que venera el seu germà, el meu oncle, potser més que cap altre home... També us haig de dir el següent, només per treure-m’ho de sobre: No trobaran mai el cos del meu pare.» Finalista del Man Booker Prize i del Guardian First Book Award. «Una odissea inspirada, tendra i molt divertida. De vegades, totes tres coses alhora. La inventiva de Toltz és tan impressionant com la seva velocitat narrativa.» CHICAGO SUN-TIMES «Una història sobre un pare i un fill plena d’incidents, humor i personatges que recorda l’estil de Charles Dickens i John Irving... Obstinadament misantropa i molt divertida.» LOS ANGELES TIMES «Escandalosament divertida… Es mereix ocupar un lloc al costat de La conxorxa dels ximples.» WALL STREET JOURNAL

Aharon Appelfeld

Editorial: Club Editor

En Bartfuss és immortal. A la Segona Guerra Mundial era en un camp d’extermini petit i cruel. Ara, als cinquanta-cinc anys, té una dona que es diu Rosa i dues filles, una de casada. Viu en un pis minúscul, una planta baixa, amb dos arbres a l’entrada.

¿Què se’n va fer, dels supervivents dels camps que van emigrar a Palestina? ¿Com els va assimilar Israel? ¿I com van assimilar ells la nova vida, el nou país, el nou home que figurava que havien de ser? Aharon Appelfeld, un dels grans mestres de la literatura moderna en hebreu, en abordar aquest tema violava pràcticament un tabú. En Bartfuss, l’Immortal ensenya molt simplement, a través dels petits accidents de la vida quotidiana, en què consisteix aquesta reconstrucció.

«Entre nosaltres, els escriptors i els supervivents, la veu d’Appelfeld és única, inimitable. D’una eloqüència plena de contenció.» PRIMO LEVI

Xuan Bello

Editorial: Adesiara

La vida i la mort, el temps i el paisatge, la poesia i els amics, les antigues contalles i els costums que es perden, tot plegat esdevé en l’obra de Xuan Bello esplèndida literatura que ens ha de servir per a comprendre, entre moltes altres coses, els destrets d’una terra mil·lenària que, si no canvien molt les coses, anirà de mal borràs. No hi ha dubte que la lectura de La neu i altres complements circumstancials ―segurament el llibre de relats més intimista i personal de l’autor― ens ha de fer adonar que nosaltres som com a poble, tal vegada sense ser-ne gaire conscients, molt afins als asturians.

Julià de Jòdar

Editorial: Proa

Una parella catalana de supervivents de la generació del 68 es trasllada a Miami per mirar de salvar una vella amiga d’un perill que els sembla imminent. A partir d’aquest viatge i de les investigacions al voltant d’un misteriós agent de la CIA, Julià de Jòdar fa una radiografia d’un món en crisi, d’una societat catalana petulant i covarda i d’una generació que volia canviar el món i no va gosar fer-ho. La novel•la estableix un joc de miralls entre dues dones generoses, dues parelles carregades de secrets i dues societats que s’encaren al món d’una manera ben diferent. La pastoral catalana és una novel•la absolutament contemporània, el testimoni lúcid d’una societat vulnerable i d’un present incert, on gairebé res no és el que sembla.

Julian Barnes

Editorial: Angle Editorial

«No crec en Déu, però el trobo a faltar», amb aquesta frase arrenca el nou llibre de Julian Barnes, una irònica i divertida memòria familiar –amb retrats esplèndids dels seus avis i els seus pares, però també dels seus escriptors i músics preferits, els que ell considera el seu «autèntic llinatge».

Al llarg d'aquest llibre inclassificable, absorbent i elegant, Barnes ens narra com uns i altres (família biològica i família literària) s'han enfrontat a la mort i a la por de morir. I ens ofereix un extraordinari conjunt de reflexions i narracions que es lliguen i es deslliguen, que qüestionen i responen, que ens mostren i ens amaguen les veritats, les creences i els dubtes dels homes davant de la mort. El resultat, malgrat tot, és una celebració apassionada de la vida i l'art, una immersió fascinant en l'esperit de pintors, músics i escriptors, un lúcid homenatge a la condició humana.

Maria Barbal

Editorial: Columna

De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna.

Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l’autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura. La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l’aventura dels personatges, amb una claror densament humana.

Miquel Cerdà Grau

Editorial: El Gall Editor

La vida considerada

és la primera novel•la de la trilogia Diari de pusil·lànimes, que completen Desirée i Lluny del paradís. Diari de pusil·lànimes vol ser un cant als retrets, als tímids, als taciturns, als solitaris,... aquells individus que sempre es topen amb el caire més agut, el sabor més agre, el rostre més hostil de la vida. Davant aquestes contrarietats habitualment s’encofurnen dins ells mateixos i de vegades desemboquen la bogeria. En altres casos, però, la seva resposta és ben distinta: dominats per una megalomania inusitada no es mostren pas febles ni decandits; ben al contrari, sembla que el seu esperit s’enforteix i abasta un engrandiment interior de proporcions il·limitades.
És el que ha passa amb la majoria dels personatges de La vida considerada i també amb el propi narrador, Daniel Pascal, que per moments sembla reclamar un lloc entre els pusil·lànimes. La història que ens conta (el període de la seva vida en què coneix Laura), ens mostra un individu pausat, metòdic i silenciós, el contrapunt exacte de l’home d’acció. Tanmateix, en un món cada cop més ple d’objectes i artefactes, però buit del tot d’ànima i esperit, quelcom ens ofereixen els pusil•lànimes. I qui sap sinó ens convé més acceptar-ho i agrair-ho, si no volem precipitar-nos en l’abisme que aguaita dins la buidor.

Joan-Daniel Bezsonoff

Editorial: Editorial L'Avenç

En aquest llibre, pastat amb els seus records personals, l’autor ens conta la seva infància i la seva formació a l’escola de la República francesa. A partir d’uns textos publicats a L’Avenç, ampliats i reelaborats, un Bezsonoff en plena maduresa literària ha reconstruït un itinerari alhora íntim i col•lectiu, que el porta per diverses ciutats franceses i que inclou una sèrie de retrats entre amistosos i malenconiosos, com una passejada per un passat irrecuperable.

Vicenç Pagès Jordà

Editorial: Empúries

En Jordi viu al garatge d’una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d’identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memoria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s’adona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i llegidora, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.

Elias Khoury

Editorial: Club Editor

Es diu Daniel, li diuen Ialo, i una dona l’ha denunciat per violació i assetjament. Sessions d’interrogatori se succeeixen. Quan sembla que ja no queda res per confessar, el tanquen en una cel•la amb un plec de papers: perquè acabi el turment, en Ialo ha d’escriure la seva història de principi a fi. Però on és el principi? A partir d’aquest sistema real de tortura que és l’obligació d’escriure, Elias Khoury desmunta un per un els estrats que componen el seu magnífic i inquietant personatge: en Ialo, un violador enamorat.

« Ialo és un llibre punyent i d’una bellesa hipnòtica. Sense ni una gota d’amargor, ni per part de l’autor ni del seu personatge, en cap dels molts fragments cruels, lírics o desesperats que basteixen el llibre. I tanmateix, el lector sent al final del llibre que ha tingut una experiència no del tot comprensible, com si li hagués sortit al pas una cosa molt pura, una persona pura.» RONIT MATALON, Haaretz

Joan Bruna i Francesc Miralles

Editorial: Columna

Any 28: Judes Iscariot ven Jesús de Natzaret a les autoritats jueves a canvi de 30 monedes d’argent. Poc després, es penedeix dels seus actes i, abans de suïcidar-se, llença les monedes al temple.

Present: L’Andreas Fortuny, que treballa a Barcelona com a guia de viatges d’aventura, rep la trucada d’una enigmàtica dona, la Solstice, que contracta els seus serveis per visitar Jerusalem, on s’acaba de descobrir un testament suposadament escrit per Judes.

Estimulat per aquesta troballa, l’Andreas investigarà el recorregut posterior del «Llegat de Judes», les trenta monedes de les quals es va desfer Judes, que des d’aleshores han anat passant de mans en mans i que es creu que atorguen la prosperitat i el poder absoluts.

De les trenta, només se’n conserven set. Els propietaris? Les set famílies més poderoses del món. L’Andreas i la Solstice es veuran arrossegats dins d’una espiral d’assassinats i traïcions que els obligaran a lluitar per retornar l’equilibri a un món a punt del col·lapse.

Marc Cerdó

Editorial: Club Editor

L’Heroi d’aquestes Males companyies sap encertar amb l’escopeta el cul dels gats salvatges perquè s’ha criat en un medi rural. També sap adaptar-se al règim disciplinari esquitxat de fantasia a què l’ha sotmès el medi familiar. Pare, mare i avis fan funcionar de meravella una nova variant d’autoritat, el despotisme histriònic: les quatre parets d’una casa esdevenen un teatre divertit i terrible, tan pautat com les festes de moros i cristians —sempre reben els mateixos— i exposat a la mirada pública.

L’Heroi està a les portes d’una insurrecció. La disfressa li ve justa i l’ofega, és hora d’esquinçar-la abans d’aixecar el vol. El comiat ha de ser dels que deixen memòria llarga. Convé triar “bons” comparses… i que comenci una nova funció: «Sense rumiar-ho ni un instant més, vaig fer el bolic i me’n vaig anar de casa per provar de ser un altre. Estrenar la màquina d’afaitar i fugir de l’illa com un esperitat va ser tot u. El cap em bullia de projectes inexplorats.»

Espurnejant i sumptuosa, aquesta és la primera novel·la —i no serà pas l’última— de Marc Cerdó.

David Grossman

Editorial: Edicions 62

El 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, l’Ora és reclosa amb dos joves més, l’Avram i l’Ilan, en un pavelló hospitalari de Jerusalem. En aquest ambient aïllat neix una gran amistat que portarà al matrimoni de l’Ora i l’Ilan i al naixement de l’Adam i l’Ofer. Ara, l’Ofer, el fill petit de la parella, té vint anys, i tot i que ja ha complert amb el servei militar obligatori, accepta participar en una operació especial, en contra dels desitjos i els foscos pressentiments de la seva mare.

Ella, tot just divorciada, acompanya el seu fill al campament i, torbada i amoïnada, de sobte pren una decisió sorprenent: mentre l’Ofer estigui en combat, ella no es quedarà a casa, esperant notícies, sinó que emprendrà l’excursió a Galilea que havia projectat amb ell i creuarà a peu el territori israelià.

Per què caminar tant? Perquè mentre fugi, mentre es mogui, cap soldat podrà localitzar-la per donar-li la notícia i fer oficial la mort del seu fill i potser així aconseguirà conjurar el perill i evitar la desgràcia. L’Ora, però, no la farà sola, aquesta excursió.

L’acompanyarà l’Avram, l’amic i amant dels anys de joventut. I com una mena de sortilegi, a mesura que caminin, que recordin, que parlin, reviuran el temps perdut.

Tota una vida és una novel·la admirable, que pàgina rere pàgina es revela com una reflexió lúcida i implacable sobre la fragilitat de la condició humana. Una obra colpidora que ens fa abraçar l’existència d’uns homes i unes dones extraordinaris en la seva mediocritat i en la qual la força de la gran literatura troba el seu aliat en la veritat del drama personal d’un escriptor que, a causa del destí, s’ha convertit en tot un símbol.

Rafa Gomar

Editorial: Tres i quatre

Aquesta novel·la, amb una estructura original i un llenguatge àgil que la fa molt atractiva i gens convencional, ret un homenatge a la ciutat de València i a la generació nascuda en els anys cinquanta, i tracta del procés vital davant del dolor i de la vida quotidiana d’un periodista que vol recuperar el pols d’escriptor després de la pèrdua sobtada de la seua dona, la qual recorda per mitjà d’objectes quotidians.

Llucia Ramis

Editorial: Destino

Breu sinopsis de l’obra (màxim 1.100 caràcters amb espais) Egosurfing és el terme que designa la pràctica que consisteix a navegar per Internet a la recerca d’informacions sobre un mateix, amb l’objectiu de trobar-se però sobretot de sentir-se buscat, i per tal de sentir-se viu.

Una anònima escriptora mallorquina de llibres d’autoajuda rep l’acusació d’un programa televisiu sensacionalista d’haver comès un “quasihomicidi imprudent”. La seva víctima és un jove hospitalitzat a causa de l’impacte al seu cap d’una bossa d’escombraries. Algú ha llançat la bossa des del pis on ella va viure dotze anys enrere, en el seu primer curs universitari a Barcelona, i que va abandonar després de la mort del seu primer amant.

De manera inesperada, es fa amiga de la descarada periodista que la calumnia, que la introdueix en les perversions d’un exclusiu ambient de la ciutat, mentre que el noi a qui se suposa que ha ferit, el qual està pendent d’un judici per presumpte maltractament a la seva exnòvia, insisteix a convertir-se en amic íntim de la protagonista...

Sebastià Alzhamora

Editorial: Proa

En Pere de Son Gall és un jove pagès de Mallorca que, als anys vint, decideix construir una màquina voladora, batejada amb el nom de cometagiroavió. El projecte pateix tota mena d’entrebancs i desperta les burles de la gent del poble, que titlla en Pere de boig i d’il•lús. Però en Pere és obstinat, tant en el desig de volar com en l’amor incondicional que sent per na Maria Boscana, filla d’un poderós terratinent. Mentrestant, des de Barcelona arriba una comissió de la Lliga del Bon Mot, amb la missió de combatre la blasfèmia i la grolleria a l’illa. Les tres dames del Bon Mot, l’alcalde vidu, el capellà dipsòman i els entranyables amics d’en Pere permeten a Sebastià Alzamora crear una comèdia emotiva i divertida, que parteix d’una història real i que celebra la força irresistible de l’amor i la capacitat de superació d’un home amb la dèria de volar.

E. L. Doctorow

Editorial: Edicions de 1984

Traducció de Maria Iniesta i Agulló.

Reclosos en una mansió de Manhattan on van amuntegar fins a quasi 150 tones d’objectes, els germans Collyer es van convertir en una autèntica llegenda urbana. Van inspirar guionistes, escriptors i directors de cinema, i van ser també un exemple primerenc d’una de les manifestacions del trastorn obsessiu compulsiu. Doctorow, en la seva nova novel·la, s’acosta als Collyer amb una delicadesa que desperta l’empatia, com a personatges que viuen immersos en la història del segle XX a Amèrica. Al llarg de la vida, els dos germans van acumulant andròmines igual que el món exterior va acumulant esdeveniments. El magistral retrat que fa dels dos germans, fruit d’una mirada compassiva i lliure de prejudicis, s’allunya de la caricatura simplista i els transforma en persones del seu temps i del seu entorn.

Ferran Torrent

Editorial: Columna

A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes —Josep, Felo i Teresa— manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc, o Carol, la vedet d’un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d’una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d’època amb un altre que discorre de manera paral•lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure.

Olga Xirinacs

Editorial: Meteora

Severià Vargas és un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, l’entrevista esdevé un monòleg intensíssim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severià explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severià Vargas, però, anirà molt més enllà d’aquell fet curiós que pressuposava el jove antropòleg i l’entrevista anirà entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podrà alliberar. L’agonia de Severià Vargas és un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la mà d’un home potser excessivament gran per a un món tan petit.

Pep Blay

Editorial: Ara Llibres

Catalunya està en perill. El president encarrega una missió delicada a la millor agent secret del país, la Rosa Blanca, una melòmana enganxada a l'iPod que, per aconseguir els seus objectius, s'inspira en les tàctiques futbolístiques de Pep Guardiola. Inesperadament, però, les pistes la duen a la ciutat perifèrica de Santa Pretòria, on s'està gestant una complexa trama de corrupció urbanística que implica l'alcalde, el regidor d'urbanisme, un exvicepresident de la Generalitat, un alt financer retirat de la política i un exdiputat expulsat del seu partit. Cinc personatges foscos i esmunyedissos que la Rosa Blanca està disposada a seguir, si convé, fins a la mateixa presó...

Sota l'aparença d'un thriller escrit amb ploma irònica i salvatge, Pep Blay ha construït una sàtira corrosiva de l'escàndol que va remoure la societat catalana a les acaballes del 2009: el cas Pretòria.

Feliu Formosa, Anna Vila i Sandra Morera

Editorial: Editorial Meteora

«A finals d’estiu del 2007, la Sandra, una noia de trenta-sis anys amb paràlisi cerebral, va començar a pintar pedres imitant els nens que feien paradeta al passeig d’Altafulla. Al mateix temps, jo, la seva mare, feia fotografies d’aquelles pedres amb fons diferents, buscant la màxima harmonia per a les pedres que la Sandra anava pintant. Des d’aquell moment, les pedres de la Sandra han anat fent el seu camí… Però al costat de la Sandra hem après que la paraula impossible no existeix i allò que ens semblava inabastable algunes vegades es fa realitat.» Anna Vila, del pròleg del llibre. Ja fa temps que havíem parlat de la possibilitat que jo escrivís uns textos per a les pedres de la Sandra i de fer-ne un llibre. De sobte, he recordat que, dins la meva obra, he recorregut més d’una vegada al haiku i a la tannka, aquestes formes estròfiques de la poesia japonesa que, en unes poques síl•labes (disset per als haikus i trenta-una per a la tannka), permeten de donar una impressió sintètica o crear una imatge a partir d’un estímul que, en aquest cas, serien les pedres de la Sandra.» Feliu Formosa, del pròleg del llibre.

Hèctor Bofill

Editorial: Editorial A contra vent

A través d’una trama a mig camí entre la novel•la negra i la novel•la d’idees, Hèctor Bofill ens endinsa en el món de l´independentisme català. Una noia, Dafne, es veu implicada en el cas de l’assassinat d’un home. A poc a poc, anem descobrint la fascinant personalitat de Dafne, fins assabentar-nos de la seva pertinença a un grup terrorista català que lluita per la independència de Catalunya. La novel•la està estructurada en flashbacks i té un discurs fragmentari, vivíssim, amb una sèrie de personatges que viuen al límit la seva passió i la seva idea de la llibertat pel seu país. Deixant enrere hipocresies absurdes, Bofill ens endinsa en el món dels nostres propis fantasmes com a país.

Philippe Goddin

Editorial: Zendrera Zariquiey

Hergé, creador de Tintín i Milú, va néixer fa un segle. Ens va deixar un llegat excepcional. Des de la infància podem jutjar el seu talent a partir de l'enorme quantitat d’il·lustracions que va produir. La producció tan prolífica del mestre de la "línia clara" inclou tires de còmics, anuncis, il·lustracions, dissenys de moda i caricatures. Aquest volum presenta una selecció de les il·lustracions més destacades d'Hergé, molts cops inèdites, que mostren la diversitat del treball i ofereixen al lector un panorama de la varietat del seu talent.

Jonathan Lynn i Antony Jay (traducció de Toni Aira)

Editorial: Editorial A contra vent

Reconeguda com una de les millors i més divertides sèries de televisió de tots els temps, i la preferida de Margaret Thatcher, “Sí, Ministre” és un autèntic tractat de supervivència, tant per a polítics com per a funcionaris. Concebut com un guia per intentat entendre millor el laberint del món de la política, aquest llibre busca el somriure còmplice per a tots aquells que volen que l’humor es practiqui seriosament.

John Connolly

Editorial: Edicions Bromera

Charlie Parker ha tornat. Desposseït de la credencial d’investigador privat, i vigilat per la policia, en Parker treballa en un bar de Portland i tracta de no ficar-se en problemes. Mentrestant, a la rebotiga avança en el cas més personal de la seva carrera: les circumstàncies esgarrifoses que envolten la mort del seu pare, Will, expolicia de Nova York que va matar una parella jove abans de suïcidar-se. Aquesta investigació revelarà una vida plena de mentides, marcada per la traïció, per secrets guardats i per lleialtats en perill. Però altres forces entraran en joc, amagades entre les ombres. Dues figures, un home i una dona, tindran un únic propòsit: posar fi a l’existència d’en Parker.

Marta Cardona

Editorial: Angle Editorial

Som al final dels anys cinquanta. Carregada de somnis i esperances, molt enamorada, la Maria es casa amb en Jaume. Als pocs dies emigren a Anglaterra contractats com a servei domèstic: ella d'assistenta, ell de xofer i mecànic. Comença així una lluita esgotadora per assolir l'estabilitat econòmica, familiar i sentimental. Hauran de canviar de feina i de condicions de vida. Hauran d'adaptar-se a una societat estricta i distant, trampejant l'enyorança de tornar a Catalunya. Hauran de prosperar mentre la família creix amb fills i més fills. No serà fàcil per a la Maria acostar-se als seus somnis, ja que en Jaume pensa només en cotxes i en altres plaers. I ella haurà de dur, sola, abandonada, tot el pes de la família, sobrevivint en un país estrany, sense ajudes, contra tot i contra tots. Fora de lloc.

Marta Cardona debuta amb una novel·la que recrea magníficament l'Anglaterra dels anys cinquanta i seixanta, plena de detalls reveladors i suggerents de la vida quotidiana.

Per Petterson

Editorial: Club Editor

Un home de trenta-set anys agafa el ferri per reunir-se amb la seva mare malalta. La casa on comparteixen uns dies intensos de tardor és la mateixa on estiuejaven abans. Amors incondicionals i somnis d’una vida millor han estat emportats pel riu dels anys; queda, forta com una resclosa, la relació entre una mare vital i el seu fill vulnerable, turmentat i seduït pel Temps.

«Al cap d’uns quants anys a l’ombra d’autors més en voga, Per Petterson s’està convertint en aquell escriptor de qui es recordarà tothom.» Politiken, Dinamarca

«Una història que corprèn, consistent i ben travada, com tot el que hem llegit de Petterson en alemany; meravellosa, melancòlica i desesperada sense ni una gota de fredor.» Frankfurter Allgemeine Zeitung

Elvira Cambrils Miralles

Editorial: Edicions el Bullent

L’interés per l’escriptora valenciana Maria Cambrils, defensora dels drets de les dones al primer terç del segle XX, constitueix el punt de partida d’una recerca que ajudarà Maria Sendra a endinsar-se en la maduresa encarant les inseguretats personals en un món a la deriva. La resistència a la depredació urbanística, el temor per la pèrdua de la identitat cultural, la complexa relació entre amor i sexe, la qüestió feminista i la literatura acompanyen la protagonista en el recorregut pels esdeveniments històrics d’un poble de la Marina Alta durant la Segona República. La riquesa humana de personatges, com el metge Guitart, Maria Cambrils, el ti Fernando Sena, Antonio Abad o Pepa Pons, construeix un calidoscopi de les inquietuds socials i polítiques d’una època marcada per la il·lusió a pesar de les adversitats.

Vicenç Villatoro

Editorial: Planeta

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar el Barça. En el viatge i en el partit, participaran en l’emoció èpica compartida amb tot d’aficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Barça, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que s’ha quedat a Catalunya: l’avi malalt, l’àvia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills...

Una novel·la que explica una família a través del Barça, el sentiment barcelonista a través del conflicte d’una família i, amb una cosa i l’altra, els fils emotius i sentimentals de la realitat catalana d’avui mateix.

Jordi Puntí

Editorial: Empúries

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare:la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli.
Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí.

Cynthia Ozick

Editorial: Viena Publicacions

Per primera vegada en català, l’obra més emblemàtica del mestre de la generació perduda. «A El xal, la meravellosa unió entre la història i la novel•la produeix un efecte intensament commovedor.» HAROLD BLOOM «El xal és una lliçó magistral d’imaginació i coratge moral que ens impedeix deixar de llegir...» WILLIAM ABRAHAMS Amb un extraordinari domini del ritme narratiu, Cynthia Ozick, una de les grans escriptores nord-americanes del nostre temps i alhora una de les menys conegudes al nostre país, ens revela a El xal el turbulent món interior de Rosa Lublin, una polonesa resident a Florida que, trenta anys enrere, en un camp d’extermini nazi, va perdre tota motivació per continuar vivint. Tanmateix, i molt a desgrat seu, continua respirant, i no pot evitar de somiar com seria a hores d’ara la seva vida si no hagués perdut tot el que li va ser arrabassat. Perquè, entre les restes del seu naufragi personal, només ha aconseguit salvar un xal, el xal de la seva petita Magda, que, amb els ulls clucs, encara li sembla que conserva la seva olor de canyella i ametlles. Aquest és el primer cop que es tradueix una obra de Cynthia Ozick al català.

Empar Moliner

Editorial:

---

Flàvia Company

Editorial: Proa

Quan sap que està greument malalt, el doctor Prendel sent la necessitat de confessar un secret amb què ha pogut viure però amb què no pot morir. Explica la seva història a l’amant dels últims anys i li fa prometre que, un cop ell sigui mort, la farà pública. Víctima d’un atac pirata, Prendel havia naufragat al mig de l’Atlàntic i havia desaparegut durant cinc anys del seu cercle a Nova York. Al seu retorn, no havia volgut dir ni una sola paraula sobre aquella experiència. Circulaven tota mena d’especulacions i llegendes: on havia estat durant aquells cinc anys?, per què no en volia parlar? Després d’escoltar la història, l’amant l’explica en una narració impossible d’abandonar.

Ramon Arnó i Torrades

Editorial: Pagès Editors

Tània arriba el juliol de 1973 a Alfarràs convidada per la germandat del Caragol Blanc. Amb el seu amic Bert, que té catorze anys com ella, esdevé la peça clau en el desvetllament del secret guardat pels ibers a la Roca Sobirana, sota el castell de la Suda al turó de la Seu Vella de Lleida. L’any 1937, uns investigadors enviats pel Tercer Reich hi havia trobat el darrer testimoni dels ilergetes, el poble gairebé esborrat del mapa per l’exèrcit romà feia més de 2.000 anys. Però els arqueòlegs de Hitler no havien pogut endur-se aquest testimoni per causa de la Guerra Civil (1936-1939). Algú, però, sabia on s’amagava el missatge escrit pels últims descendents d’Indíbil i Mandoni al segle XIII en començar a construir-se la Seu Vela. ¿Qui sap si el document no serviria per descodificar un alfabet encara no desxifrat? ¿Els permetria localitzar exactament Iltirta, la capital dels ilergetes, i a seva ciutat immortal Atanagrum? Tània i el seu amic Lambert descobreixen la veritat després de salvar innombrables obstacles i de fugir dels descendents d’aquells nazis malvats.

Marguerite Yourcenar

Editorial: Lleonard Muntaner Edicions

La publicació d’Alexis és important no solament perquè encarna el coratjós trencament amb uns esquemes força convencionals —la literatura de l’època no presenta en cap ocasió el tema que s’hi tracta, l’homosexualitat masculina que, tanmateix, amb un mestratge sorprenent si tenim en compte que, quan la va escriure, Yourcenar tenia vint-i-quatre anys, no és clarament referida en tota l’obra—, sinó també perquè aquesta creació va introduir Marguerite Yourcenar a les llistes d’escriptors francesos i perquè l’obra preconitza i anuncia la que, anys a venir, serà Mémoires d’Hadrien: un llarg relat també en forma de carta, nova creació de la veu poètica d’un altre ésser, nou portrait d’une voix. Carta de la lítote, del suggeriment i de la perífrasis, del despullament de l’ànima i de l’abstracció de l’escriptura, de la subtilesa de l’anàlisi descarnada del protagonista i de la seva dona; carta amb una escriptura sòbria i rigorosa, una escriptura de l’ascesi interior, que causà sorpresa, admiració i emoció en el seu pare: «Je n’ai rien vu d’aussi limpide qu’Alexis».

Anònim

Editorial: Adesiara

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia ―que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII― constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

Elisabeth Sauvy

Editorial: Alqueria Editorial

El 1924 el diari parisenc L’Intransigeant encarregà una sèrie d’articles d’actualitat a Elisabeth Sauvy, més coneguda pel pseudònim Titaÿna. Els tres anys següents, aquest encàrrec la duria a visitar els punts calents d’Europa i el nord d’Àfrica: l’acabada de crear República de Turquia, els Balcans convulsos, la Còrsega oculta, l’Europa central sacsejada per conflictes identitaris, el Marroc francès, el Rif revoltat contra la presència espanyola... Aquesta obra recull de les experiències viscudes durant tres anys: els accidents, les privacions, les sensacions que li produeixen els paisatges i les situacions. Sauvy no estalviava risc ni perills. Elisabeth Sauvy representa la perfecta dona emancipada del període d’entreguerres. Una dona lliure capaç de recórrer el món per qualsevol mitjà i d’explicar les seves vivències a través d’articles, relats i novel•les.

Victòria Cardona

Editorial: Pòrtic

Tenim autoritat davant dels nostres fills? Sabem dir no? Com podem compaginar la nostra autoritat amb la seva iniciativa i capacitat de decidir? Com podem donar ales als infants sense malcriar-los ni convertir-los en dèspotes? Té cap sentit negar-se a donar pautes? Com es pot reforçar la voluntat d’un infant o d’un adolescent? Els podem ajudar a encarar-se al feliç repte de viure? Victòria Cardona proposa respostes a aquestes i altres preguntes que es plantegen els adults d’avui dia. Avalada per la seva experiència en l’àmbit familiar i professional, ofereix unes reflexions que contrapunteja amb vivències i anècdotes, i amb el seu característic realisme i bon humor.

Jordi Carrió

Editorial: Editorial Fonoll

Jordi Carrió dibuixa amb aquest poemari una clara línia ascendent i fa palesa la maduresa assolida al llarg d’aquests anys de trajectòria lírica catalana; poema rere poema, Els dies que vindran mostra al lector els elements de la plenitud humana. En paraules de Sam Abrams, prologuista del llibre, Carrió “comença amb una celebració de la bellesa física del món i la necessitat humana de l’art per mirar de fixar-la i acaba en una coda de dos poemes sobre Darfur i la necessitat d’escriure; de com el passat es fa present i et recorda el futur”.

L’autor utilitza els sentits i les emocions per escenificar un dels fils conductors del llibre, la recerca utòpica de la felicitat.

Patrícia Gabancho

Editorial: Editorial Meteora

La profunda decepció que ha provocat entre la majoria dels catalans el fracàs de la via estatutària, ja que el baquetejat segon Estatut de la democràcia —tot i haver estat referendat pel poble— pot acabar eternament encallat o senzillament escapçat pel Tribunal Constitucional, ha inspirat a Patrícia Gabancho la tesi del retorn dels catalans. És una reflexió encesa i profunda sobre la situació política actual a Catalunya. Una reflexió, però, que a mesura que penetra en el lector esdevé un crit d’alerta, gairebé de rebel•lia, sobre el nostre comportament com a catalans i sobre què volem ser quan siguem grans. Patrícia Gabancho, que durant els darrers anys ha recorregut la geografia catalana parlant amb la gent i escoltant-la, i ha participat en el debat social i polític suscitat als mitjans de comunicació d’aquest país, és una veu prou autoritzada per analitzar amb rigor l’ahir més recent del nostre poble i exposar les seves tesis sobre com podrien ser els camins del demà. El text de Gabancho, més enllà de les grans veritats que aporta, aquelles que els mitjans no acostumen a recollir, és un sacseig a la consciència del poble català perquè sigui l’amo del seu futur.

Eduard Punset

Editorial: Destino

Amb aquest llibre Eduard Punset tanca la trilogia sobre la felicitat, l’amor i el poder, les tres claus que mouen el món. Després d’ El viatge a la felicitat i El viatge a l’amor, que han apassionat ja mig milió de lectors, l’autor de referència de la divulgació científica al nostre país ens convida a un “viatge íntim al poder de la ment”.

«¿Com han pogut viure, enamorar-se, estimar, treballar com bojos, cuidar els seus fills, milions de persones…, sense saber, de veritat, allò que els succeïa per dins, com funcionava la seva ment?» Donar resposta a aquest enigma fascinant és l’objectiu central d’aquesta obra. L’únic poder és la ment.

Pius Alibek

Editorial: La Campana

«Lara no havia nascut encara i Aya Maria, la meva primera filla, estava a punt de fer els tres anys. A la guarderia, barrejava el català i el castellà amb l’arameu i l’àrab. Resultava especialment graciós, i alhora gratificant, sentir com conjugava verbs arameus i àrabs en frases catalanes o castellanes. Ho feia amb la naturalitat de la flor que s’obre a la rosada. Però als seus ulls preciosos hi restava, sovint, una pinzellada de desconcert. No l’entenien del tot, i ella tampoc entenia per què no l’entenien. Jo intentava explicar-li que les seves arrels interferien en el seu present i l’enriquien. Em preguntava pels avis, i per què no en tenia. Li vaig dir que vivien en un país molt llunyà, però que hi havia un avi que mai l’abandonaria i que es deia Ximxa,“el déu sol dels assiris”. Li vaig regalar un penjoll amb la figura de Ximxa i, mentre Aya Maria anava a fer-ho saber a totes les seves joguines, jo em vaig posar a escriure qui era i d’on venia el seu pare. A explicar-li per què li transmetia coses que la feien sentir diferent, tot esperant que, quan la vida la rapti del seu món de princeses i papallones, ella mateixa pugui decidir qui vol ser.» Arrels nòmades és el relat d’una vida a l’Iraq. Els personatges, les escenes, les emocions i els sentiments humans s’evoquen amb una claredat i una força magistrals. Pius Alibek inicia una incursió, poderosa i prometedora, a la literatura catalana. Fa que l’encís d’Orient es respiri familiar a aquesta riba.

Michael Farr

Editorial: Zendrera Zariquiey

Michael Farr ens fa un retrat d'Hergé en set capítols. Ens narra els moments més intensos de la seva vida i ens revela la clau de la seva creació. Indaga les passions d'un home que, tot i esdevenir molt popular, era discret, i preferia cercar la inspiració en l'art modern, en els últims descobriments científics, en l'actualitat internacional o en la serenitat del budisme i la filosofia. Subratlla el seu paper com a pioner en la història de la tira còmica i la influència crucial que va tenir el cinema en la seva obra: el cinema mut de la dècada de 1920, les pel·lícules de suspens de Hitchcock o, més recentment, les obres de Steven Spielberg, l'únic director cinematogràfic que, segons Hergé, és capaç de portar Tintín a la gran pantalla. També posa en relleu els seus treballs gràfics i el talent que tenia com a tipògraf, que palesa la seva fascinació per l'art modern.

Joaquim Molas

Editorial: Editorial Base

Aquest volum reuneix un conjunt d’assaigs, escrits en èpoques i en ocasions molt diverses, que pretenen ser una proposta de lectura històrica, i que s’agrupen en dues parts: la primera, sobre l’aventura de la idea de «modernitat», i la segona, sobre el bloqueig franquista i la voluntat de supervivència. S’afegeix a la primera un assaig sobre una ramificació literària que no s’ha tingut fins ara gaire en compte, la produïda en terres de l’Amèrica Llatina abans de l’arribada de l’exili republicà del trenta-nou i que, sens dubte, li va fer de suport. I, a la segona, unes reflexions generals fetes en els inicis de la democràcia que, en certa mesura, poden servir d’epíleg. Els assaigs donen una idea del que ha estat la literatura del darrer segle. En definitiva, una obra que ve a omplir buits, que ofereix una visió innovadora del que ha estat la literatura catalana del segle XX, des del modernisme del tombant de segle fins a la contracultura dels anys setanta, i que culmina amb una reflexió sobre el present i el futur de la cultura i la llengua catalanes.

Aureli Puig Escoí

Editorial: Edicions el Bullent

El nostre poble ha cantat -i canta- per a totes les situacions vitals i, especialment aquelles que li són més properes, més quotidianes. Per això en aquest llibre fem un repàs cantat per la més genuïna dieta mediterrània. És, per tant, un fidel reflexe del que som.

Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques arreplega, en dos volums, un miler cobles, algunes d'elles arreplegades directament d'informants i, per tant, inèdites. És un homenatge als llauradors, tan poc valorats, i que amb el seu esforç, contribueixen a la nostra manutenció. Un reconeixement, també a pastors i ramaders, amb els quals l'autor, com antic conrador de conills comparteix tantes coses.

Llorenç Valverde

Editorial: El Gall Editor

Amorrats al teclat, amb pròleg de Manuel Castells, és una selecció d’escrits embastats per un fil conductor: l’observació del procés de formació d’un nou entorn de comunicació digital que afecta totes les facetes de la nostra vida. Del teclat del professor Valverde en sorgeixen situacions, personatges, fets i anàlisis que configuren la cultura digital realment existent, amb les seves contradiccions, les seves falses promeses i el seu impressionant potencial.
Informa del que hi ha i del que hi haurà, explica allò que és possible i allò que és desitjable, analitza i suggereix, situant-nos poc a poc en la consciència del nou món en el qual ja hem entrat sense saber exactament com ha estat

Roberto Saviano

Editorial: Empúries

Després de l’èxit aclaparador de Gomorra, Roberto Saviano presenta un recull de cròniques periodístiques que ha anat redactant en el seu aïllament del món. L’autor de Gomorra parla ara de la seva triple condició: d’escriptor protegit, de nòmada d’hotel i de fenomen mediàtic. No en renega, tot i les grans decepcions i el cansament que ha acumulat, i per això no abandona la il·lusió de continuar escrivint. Lluny de pensar-se com a potencial cadàver —«he tingut i continuo tenint por de moltes coses, però de morir, pràcticament mai»—, ens avisa que el Sistema és viu i continua deixant el seu rastre quotidià de sang i submissió.

Jesús Ortiz i Marc Ordeix (editors)

Editorial: Eumo Editorial

Els macroinvertebrats que viuen a l'aigua són poc coneguts, exceptuant els sabaters, que llisquen sobre l'aigua, i potser també els barquers i els escarabats, que hi neden. D'alguns se'n coneixen sobretot les fases aèries, com els acolorits espiadimonis. Altres només corresponen al domini dels pescadors de truita, com les efímeres i les dragues o cuques de capsa, que serveixen d'esquers, o dels especialistes en recerca folklòrica, com és el cas de les nàiades. Aquesta és, però, només una part molt petita de la gran diversitat d'invertebrats que viuen a tots els ambients aquàtics. En aquest manual es descriu com fer una anàlisi de la presència i abundància dels macroinvertebrats aquàtics, essencial per a l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i zones humides. Es posen com a exemple estudis portats a terme des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter des de l’any 2002.

Joan Maragall

Editorial: Fragmenta Editorial

Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «¡Ah!, Barcelona…» constitueix una lúcida anàlisi de les causes dels esdeveniments. «La ciutat del perdó», censurat per Prat de la Riba, és un al•legat —duríssim i altament emotiu— contra la pena de mort. «La iglésia cremada» contraposa la fe viva dels incendiaris a la fe morta de la burgesia, i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l’Estat. Joan Maragall va exercir, en aquella avinentesa, el paper incòmode de l’intel•lectual independent que s’enfronta a la duresa repressiva reclamada per la burgesia i denuncia la superficialitat de les pràctiques religioses coetànies. L’edició dels articles és plenament fidel a l’última versió que Maragall va deixar de cada text, i inclou un apèndix gràfic amb els manuscrits originals conservats.

Joan Laporta

Editorial: Angle Editorial

Un somni per als meus fills recull les reflexions de Joan Laporta sobre diversos aspectes a l’entorn del Barça i de Catalunya, que han estat claus en la seva trajectòria vital. Joan Laporta escriu, en primera persona, un llibre valent on mostra, sense complexos, la seva manera de ser, de fer i de pensar. El president del FC Barcelona desgrana aspectes decisius dels anys més intensos que ha viscut al Barça, i exposa les seves idees sobre la Catalunya que desitja pel demà.

Pere Anguera

Editorial: Rafael Dalmau editor

Els segadors amb l’harmonització musical feta per Francesc Alió s’escoltaren per primera vegada el 4 de juny de 1892. La seva incorporació al repertori de l’Orfeó Català fou clau per a facilitar-ne la difusió i, tot i que les interpretacions inicials no tingueren cap relleu especial, el mateix any 1892 Lluís B. Nadal ja els definia com «un verdader himne nacional». Les primeres propostes per a trobar un himne —que caldria escriure, recuperar o popularitzar—, cal situar-les al 1887. L’any 1894 La Veu de Montserrat insinuà la possibilitat de convertir Els segadors en himne català aprofitant-ne la creixent popularitat. Des de 1897 s’escoltaren a peu dret la majoria de vegades i tot seguit amb el cap nu. La versió reduïda que, el 1898, en féu Emili Guanyavents de seguida es divulgà i obtingué un èxit esclatant. Les persecucions governamentals no feren altra cosa que afavorir-ne la simbologia i el coneixement, atès que empenyeren a convertir Els segadors en un referent inevitable de qualsevol acte o actuació catalanista

Meritxell Cucurella-Jorba

Editorial: El Gall Editor

• intemperància roig encès és una passió • endurar-la • i fer-la patir • esquarterar-la i convertir-la en l’aire que hom decideix respirar • és un sofriment • i un gaudi extrem • intemperància roig encès és un conjunt de cinc quadres poètics (i més( que evoquen, dibuixant-los amb lletres que són paraules, els diversos passos del naixement, la mort i la resurrecció d’una passió •

Edició de Jaume Aparicio

Editorial: Ara Llibres

Joan Laporta ha destacat sempre per la seva passió extrema. Passió manifestada en declaracions que passaran a la història.

Jaume Aparició ha recopilat a PARAULA DE JAN les millors frases de Joan Laporta. Les més recordades, les que parlen de la seva personalitat, de les seves profecies; les que ha adreçat als membres i ex membres de la seva junta directiva; als entrenadors, als jugadors, al Barça i a Catalunya, i també, les que parlen sobre la seva vocació política.

Pere Anguera

Editorial: Rafael Dalmau editor

Al segle XIV la devoció a Sant Jordi —ben poc present en l’onomàstica personal i en la toponímia catalanes— s’obrí pas a Catalunya com a símbol de la cavalleria. Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impulsà oficialment la festa de Sant Jordi i potencià l’exhibició de la Creu de Sant Jordi. Més enllà del caràcter institucional, de la festa original, en quedà la popular ofrena de roses: al voltant i a l’interior del Palau de la Generalitat se celebrava un mercat de flors ben concorregut. Amb la Renaixença, esdevé un símbol patriòtic i de la lluita contra el despotisme. L’any 1925, en temps de la dictadura de Primo de Rivera, és el 23 d’abril que s’emet l’emprèstit Pau Claris —que havia de finançar la revolta per a alliberar Catalunya—. El 1931, amb la república acabada de proclamar i aleshores també com a dia del llibre, Macià declara 23 d’abril festa cívica i el proclama Diada de la Bandera Catalana. La festa de Sant Jordi entra a les escoles amb tanta força que, l’any 1936, la revista de l’Escola Blanquerna afirma que Catalunya s’ha de mantenir fidel a l’exemple subministrat pel sant; només així serà lliure i forta.

Ramon Ripoll i altres

Editorial:

Al territori rural català, en els segles XVIII i XIX, els treballadors de rendes més senzilles van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues en vinyes i olivars. D’aquell feixuc treball de traginar pedres ens han quedat àmplies zones del territori organitzades en terrasses aguantades amb paret seca.

Aquest llibre vol homenatjar al sentit comú de la gent de la terra que ha sabut respectar i rendibilitzar el territori més feréstec de Catalunya. L’anàlisi històrica, funcional, paisatgística i de restauració d’aquestes construccions fan del llibre una eina indispensable per als amants i estudiosos de la pedra seca, i per als arquitectes i paisatgistes que cerquen trobar, en aquesta tècnica, una nova manera d’apropar-se al paisatge.

Els autors de l’obra conformen un equip de professionals de reconeguda solvència i experiència. Historiadors, arquitectes, especialistes i estudiosos de la pedra seca, són el principal aval d’un projecte que enfoca aquest tema de l’arquitectura popular amb rigor i objectivitat.

Margarida Prats Ripoll (a cura de)

Editorial: Editorial Meteora

Amb la documentació avui dia a l’abast i la garantia d’aquesta exhaustivitat, la hipótesis-edició que ofereix en aquest volum Margarida Prats és, actualment, per dir-ho ras i curt, l’única honestament possible: si més no, la que exigeix el rigor filològic. I, a més, amb l’avantatge d’una triple lliçó, alhora científica i humana, per part de la curadora: de modèstia, perquè sempre intenta minimitza l’absoluta novetat de la seva edició; d’elegància, quan ha de referir-se a la feina d’altres editors de Torres, i, per damunt de tot, de valentia, per l’assumpció del risc que suposa una proposta d’edició amb una ordenació, una tria i un text diversos als fins ara canònics, però que ens acosten el text a la darrera voluntat –fins avui documentada– de l’autor.

Edició de Mònica Planas

Editorial: Ara Llibres

La història d'un somni explicada pels seus protagonistes

"L'èxit d'aquesta ràdio és de l'equip, de la gent que hi treballa"
Jordi Basté

"El que en Queco, en Manel i jo valorem en mirar enrere i contemplar aquests nou anys és que a l'estudi hem rigut com animals"
Toni Soler

"Tots som 1, diu l'eslògan. També els que ja no hi som"
Albert Om

"La frase més sentida durant aquesta dècada a la redacció de l'emissora ha estat: No, del RACC de les grues, no. Truco de RAC1"
Òscar Dalmau i Òscar Andreu

"Una cançoneta em ballava pel cap feia setmanes (..). Eto'o va marcar i vaig cantar: Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles, je m'appelle Samuel"
Joan Maria Pou

"A tot l'equip ens emociona poder fer realitat molts desitjos dels oients"
Elisenda Camps

"Aquesta ha estat una de les claus de l'èxit de RAC1: la gent de RAC1, que s'estima la casa, que han volgut tirar endavant el projecte" Toni Clapés

Maria Cuesta

Editorial: Pòrtic

Dels trastorns de la conducta alimentària, n’han parlat tota mena d’especialistes, però el relat de Maria Cuesta és un document excepcional. Una jove dels nostres dies ofereix el testimoni sincer i honest d’una anorèxia nerviosa, que finalment ha aconseguit superar amb èxit. Què li passa pel cap a un malalt d’anorèxia o de bulímia? Per quines fases passa l’obsessió mental i la degradació física? Quin paper hi tenen els pares, els germans, els amics? Com se surt d’aquesta espiral autodestructiva? El relat viu i sensible de Maria Cuesta il•lumina el lector davant d’aquestes i d’altres preguntes. Les vivències de la mare, el pare i la germana de la Maria completen el llibre amb una valuosa perspectiva que sovint ha estat oblidada. La meva anorèxia esdevé, al capdavall, un poderós cant a la vida.

Francesc Torralba

Editorial: Pagès Editors

La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé que puguem vendre o comprar. És una vivència de l’ànima, una experiència per la qual podem passar. L’ésser humà no és tan sols l’animal social que teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i per ajudar-se mútuament. També es retira, pren distància, s’allunya de la comunitat, no per despit, ni per odi; senzillament perquè en sent la necessitat i creu que li fa bé. Un home que freqüenta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i de registre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetat embolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifest contra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitària. És una apologia de la soledat, d’aquest bell estat tan necessari per al desenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.

Mary Wollstonecraft

Editorial: Tres i quatre

Cartes sobre Suècia, Noruega i Dinamarca

fou l’últim llibre escrit per Mary Wollstonecraft. Aquesta escriptora anglesa de finals del segle XVIII és probablement més coneguda per ser l’autora de la Vindication of the Rights of Woman i la mare de Mary Wollstonecraft Shelley. Aquest Cartes, mai abans traduït a la nostra llengua, és, però, segurament la seva obra més treballada literàriament.
L’autora ens du a un doble viatge: per les terres escandinaves -fins llavors poc conegudes pel lector anglès- de les quals fa una descripció detallada, i d’un gran valor literari, de la seva impressionant natura, la seva gent i societat en general; i per la inestable ment de la pròpia autora, afligida per l’amor no correspost i per les injustícies i problemàtiques de la societat del seu temps.

Vicent Sanchis

Editorial: Tres i quatre

La censura franquista no va actuar només contra els diaris o el cinema. L’aparell repressor de la dictadura es va aplicar contra totes les expressions intel·lectuals i artístiques, inclosos els tebeos. Franco contra Flash Gordon aborda els seus efectes en una de les sèries més significatives de la història del còmic. Les successives reedicions de Flash Gordon a Espanya van patir greus manipulacions morals i ideològiques. Resseguir-les cronològicament serveix per entendre l’evolució i els canvis del mateix règim.

Lluc

Editorial: Fragmenta Editorial

Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel•lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, que havia estat summe sacerdot en exercici durant els anys 37-41 dC. La col•laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels escrits neotestamentaris de Lluc que en restableix la unitat i s’acosta al màxim al text original. Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, amb notables diferències respecte al text bíblic convencional. El lector català disposa des d’ara de la primera edició bilingüe (grec-català) dels textos lluquians segons el Còdex Beza, amb una traducció científica que al mateix temps es pot qualificar de poètica per l’agosarada disposició en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original).

Joan Domènech Francesc

Editorial: Editorial Graó

Els moviments de la lentitud plantegen alternatives a l’acceleració que condiciona les nostres vides: menjar, desplaçaments, relacions personals... Tot està impregnat per una velocitat que no deixa assaborir el sentit de les coses i ens aboca a una societat neuròtica i despersonalitzada. Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor. Aplicar aquesta afirmació a l’escola i a l’educació és una de les qüestions a les quals l’autor intenta donar resposta en aquest llibre en el que es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó amb la intenció de trobar noves dimensions que donin sentit, entre d’altres, a la diversitat de ritmes d’aprenentatge. L’educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat pedagògica. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona. Fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.

Andreu González i Armando Luigi

Editorial: Cossetània

Sí, ho sabem: hi ha veritats tan evidents que no necessiten demostració. Però, qui no se les ha hagut alguna vegada amb un hooligan del Madrid incapaç de reconèixer la superioritat i la grandesa dels blaugranes? Per això us proposem aquest breu resum de només cent dels infi nits motius que fan del FC Barcelona un club de futbol molt superior a qualsevol altre, i encara més al Real Madrid. Gràcies al nostre llibre i a les seves explicacions vostè podrà humiliar sense ofendre, fer callar sense exigir silenci, il·luminar sense encendre el llum i, sobretot, dormir amb la consciència tranquilla, bressolat per arguments intel·ligents, fonamentats, irrefutables, capaços d’enllestir en pocs minuts el que, molts cops, degenera en una agra disputa. Així sí: un cop acabada la discussió sobre futbol, no s’hi val a parlar de política.

Rafael Vallbona

Editorial: Edicions 62

Esteu cansats de pagar la hipoteca des de fa quinze anys i encara us en queden –com a mínim!– quinze més per acabar-la de pagar? Ja no us cal tenir un cotxe veloç, preferiu el confort i la distinció? Ja no trobeu morbo al poder, en trobeu més a la prejubilació? Si heu respost afirmativament aquestes preguntes, segurament és perquè heu arribat –o esteu a punt de fer-ho– a la delicada línia dels cinquanta.

En aquesta crònica desenfadada i realista, Rafael Vallbona fa un retrat sentimental de l’únic moment en què la vida té el sentit exacte que li pertoca: els cinquanta anys; quan un, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexos que no està gens malament.

John Carlin

Editorial: La Campana

NELSON MANDELA I EL PARTIT DE RUGBI QUE VA CONSTRUIR UNA NACIÓ. A Sud-àfrica, el rugbi era l’esport dels blancs, els promotors de l’apartheid. Però aquell home que havia passat vint-i-set anys a la presó va saber veure l’oportunitat: la Copa del Món de Rugbi que s’havia de celebrar al seu país. Gràcies al carisma irresistible de Mandela, per primer cop un negre va aconseguir formar part de l’equip de l’enemic, els blancs. El factor humà és un llibre d’emocions. John Carlin recull les veus dels carcellers de Mandela, dels guardaespatlles, dels líders dels negres i de l’extrema dreta. I el conjunt, com ha dit la BBC, és una història càlida, meravellosa i narrada amb intel•ligència. «Podría ser la mejor novela del año de no ser porque todo lo que cuenta sucedió de verdad.» EDUARDO MENDOZA, El País Un apassionant relat que dóna veu a un grup de personatges que van viure aquesta gran història i que la Warner Bros no ha dubtat a portar al cinema amb Morgan Freeman en el paper de Mandela i Matt Damon fent de capità de l’equip.

Toni Llobet François

Editorial: Brau Edicions

Aquesta guia visual conté 694 espècies il·lustrades. Pertany a la col·lecció "Flora i Fauna dels Parcs Natural de Catalunya", que presenta les primeres guies on estan representades les espècies més comunes i singulars d’animals i plantes que trobarem en la nostra visita als espais protegits de Catalunya. Adreçades a un públic ampli, ofereixen la possibilitat de trobar, identificar i conèixer la immensa biodiversitat del nostre territori.

La guia reuneix la immensa majoria de les espècies d'animals i plantes que hom pot observar en aquest indret. Les il·lustracions en color de Toni Llobet mostren amb detall les 694 espècies, des de bolets fins a grans ocells, passant per tota mena de plantes, caragols, papallones, peixos, amfibis o mamífers. Acompanyen els dibuixos uns textos descriptius breus i concisos, i unes icones que sintetitzen dades d’interès com ara l’hàbitat, l’època de floració de les plantes, etc. Les pàgines inicials, dedicades als principals ambients naturals de l’espai ens informen sobre quina fauna i flora buscar-hi i on trobar-la.

Manuel Bosch Barrett

Editorial: Alqueria Editorial

L’any 1935, l’advocat barceloní Manuel Bosch Barrett va ser nomenat president del Tribunal Mixt de les Noves Hèbrides (actualment, Vanuatu), un remot arxipèlag del Pacífic Sud aleshores disputat per britànics i francesos. Amb aquest insòlit encàrrec, Manuel Bosch abandonà Barcelona el febrer de 1936 per emprendre el llarg i apassionant viatge que constitueix aquest relat. Home curiós per naturalesa, afrontà el repte amb una il·lusió desbordada. Tanta era la meva eufòria en saber que les meves hores europees estaven comptades, que la hi hauria volgut comunicar al cambrer que em servia, escrigué poques hores abans de salpar de Marsella cap a Orient, delerós de conèixer terres llunyanes. Al llarg del llibre, es van succeint com un caleidoscopi multicolor les diverses escales de la seva singladura –Port Saïd, Djibouti, Ceilan, Singapur, Saigon, Hong Kong, Canton, Macau, Java, Bali, Nova Guinea, ... – abans d’arribar al seu destí, on ha d’exercir el seu càrrec d’alt funcionari colonial, sense oblidar la llarga estada a Tahití, que Bosch defineix com un dels pocs paradisos que queden a la terra. Tres anys a les Noves Hèbrides té la capacitat de traslladar-nos a l’exotisme d’Orient, a la sensualitat dels tròpics, al ritme pausat de les illes de la Polinèsia, un món en transformació sota el signe d’un colonialisme que als anys 30 semblava immutable. La qualitat dels detalls observats, descrits i analitzats amb un lúcid esperit crític converteix l’obra de Maneul Bosch Barrett en un referent indiscutible de la literatura de viatges.

Francesc Torralba

Editorial: Ara Llibres

Els humans tendim a construir gàbies invisibles, és a dir, les que forgem nosaltres mateixos amb la pròpia ment. Ens hi fiquem dins, ens hi acomodem, i ens esforcem per convèncer-nos que s'hi està bé. Però sempre ens acaba brollant un estrany malestar que ens recorda que som captius. Com podem destruir la gàbia i alçar el vol? La llibertat que necessites és el resultat de les lúcides reflexions de Francesc Torralba: un seguit de claus per identificar què ens esclavitza i que ens ajudaran a trobar la manera de guanyar-nos la llibertat.

"La llibertat no és un estat. És una lluita. No és un regal, ni un obsequi que s'entrega gratuïtament. És una conquesta."

Francesc Sanuy

Editorial: La Magrana

Els grans desastres no acostumen a produir-se per atzar, sinó que solen ser fruit d’una successió de males pràctiques, nyaps i abusos. Aquest llibre reflecteix sense eufemismes ni malabarismes les veritables causes de la crisi actual, en detecta els culpables i en denuncia les males pràctiques. La festa s’ha acabat. Uns quants la van disfrutar fins al final, però som molts més els que n’estem pagant els plats trencats. Francesc Sanuy posa el dit a la nafra, explica les argúcies i els estratagemes de legalitat dubtosa de la banca, les relacions pantanoses entre allò públic i allò privat, el tràfic d’influències vergonyós de les grans empreses, la descarada evasió d’impostos dels més rics, el trist paper d’Espanya en aquesta crisi mundial i les sempre complicades relacions entre Espanya i Catalunya.

Josep M. Muñoz (ed.)

Editorial: Editorial L'Avenç

Recull de les sis entrevistes realitzades als quatre Presidents de la Generalitat, entre 1976 i 2009, un fresc extraordinàriament significatiu de la vida política catalana des de 1931 fins ara.

Miquel Mir

Editorial: Pòrtic

Aquesta investigació relata un dels episodis més cruents, més ben planificats i al mateix temps més desconeguts de la violència anticlerical a Catalunya durant l’any 1936: l’assassinat de cent setanta-dos germans maristes. Miquel Mir i Mariano Santamaria expliquen la persecució, el xantatge i la traïció que van patir els maristes per part de dirigents de la CNT-FAI que ocupaven càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Interior de la Generalitat i en el Govern central de la República. Els testimonis i les proves aplegades permeten afirmar que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de dos-cents mil francs francesos, que va pagar infructuosament la Institució Marista. Aquests diners van ser cobrats per Aurelio Fernández, cap del Departament d’Investigació i de les Patrulles de Control, i secretari general de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat, que els va lliurar a Josep Tarradellas, aleshores conseller de Finances i president del Consell Executiu de la Generalitat.

Enric Balaguer

Editorial: Tres i quatre

Els textos que aplega aquest llibre són indagacions, reflexions i comentaris sobre noves realitats en la vida dels nostres dies. De l’extensió de la banalitat i la vulgaritat -en tots els àmbits socials- a la forma d’establir les relacions humanes i de parella; i des de l’acció consumista a través dels nous temples, Grans Superfícies Comercials [GSC], fins a l’evangeli dels llibres d’autoajuda. Identitat i globalització, i el temps i formes de viure’l, en l’actualitat. Tots són fils de la mateixa madeixa. Són vasos comunicants -i comunicats- que ens porten d’un costat a un altre, acarant-nos amb algun aspecte novedós i significatiu. Per això, els sis assajos que formen aquest llibre han anant fent-se al llarg del temps d’una manera discreta -quasi subterrània- i confluent. De fet, parteixen d’un propòsit implícit: donar compte d’alguns aspectes del món actual.

Andy Andrews

Editorial: Pòrtic

Orange Beach és una població com tantes altres, on tots els habitants tenen els seus problemes: parelles a punt de trencar-se, joves que es donen per vençuts, empresaris a prop de la ruïna... Quan les coses semblen més negres, cada un d’ells es troba un misteriós ancià anomenat Jones que, a través d’una conversa inesperada i clara, aconsegueix donar-los “una mica de perspectiva”, com en diu ell. Basada en una història real, The Noticer barreja ficció i testimoni en una història absorbent i reveladora. Els diàlegs sobre l’amor, les relacions personals, el valor de les coses i el sentit de l’ètica seran font d’inspiració perquè els lectors efectuïn el primer pas cap a una transformació vital.

Sebastià Perelló

Editorial: Lleonard Muntaner Edicions

Un poema és ben poca cosa. Quasi sempre és la ferralla que cerca l’imant. De les escorrialles, d’allò que queda, de les despulles, d’aquesta escòria, provar de treure’n l’agulla imantada d’una brúixola. Sobretot deixau-hi els raïssos. I amb les llenques, amb les resquícies, amb els bocins provar de dir aquesta despossessió. Donar forma a la inclemència. Allò que queda. Allò que proves de dir, cai no caic, al caire palpitant i sinuós d’allò que et fuig. I no a recer, sinó al ras.

Ada Parellada

Editorial: Cossetània

Com fet a casa

és més que un llibre de cuina, és un llibre que et regala temps. Hi trobaràs tots aquells productes de qualitat ja preparats que t’ajudaran en la cuina de cada dia i amb els quals aconseguiràs estalviar temps i, a la vegada, descobriràs totes les possibilitats de la indústria alimentària. Deixa que cuinin per tu i obre la porta de casa teva al súper, el teu «mindundi especialista»! Aprendràs a menjar bé i a cuidar-te, ja que hi descobriràs menús equilibrats i variats per a cada dia, plens d’imaginació, amb els quals aconseguiràs uns resultats magnífics amb el mínim esforç. Que cuinar no és el teu fort ja no és excusa per no menjar bé. Si ho vols, ja pots llepar-te els dits sense invertir hores davant dels fogons; però, per damunt de tot, gaudiràs d’una cuina agradable i saborosa.

Joan Estrada, Francesc Jutglar i Toni Llobet

Editorial: Lynx Edicions

La primera guia que tracta exclusivament els ocells de la zona. Es tracten totes les espècies de presència regular i ocasional a Catalunya, el País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra i la Franja de Ponent (unes 400). Totes estan il•lustrades amb més de 1000 dibuixos que permeten identificar els diferents plomatges segons el sexe i edat, fins i tot els ocells exòtics establerts recentment. Els textos i mapes són completament nous i inclouen les dades més actuals. Per a cada espècie, la guia mostra tres blocs d’informació: il•lustració, text i mapa. En tots els casos, els tres blocs es presenten junts a la mateixa doble pàgina per tal de facilitar la consulta conjunta dels diferents trets. El text inclou: nom vulgar en català i nom científic (també s’indiquen els casos en què l’ocell té un nom diferent al País Valencià o a les Balears), mida, veu, requeriments ecològics, distribució a la zona paleàrtica occidental i situació a la zona.

Antoni Dalmau

Editorial: Editorial Base

Durant la darrera dècada del segle XIX van tenir lloc a Barcelona diversos atemptats greus que, la majoria de les vegades, van ser fruit de l’acció directa d’alguns sectors anarquistes. Els més importants van ser el de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), el del Gran Teatre del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896). Tots plegats van causar un total de trenta-tres morts i un gran nombre de ferits. En resposta a aquestes accions, les autoritats de l’època van desencadenar una repressió massiva i generalitzada contra el moviment anarquista de Catalunya que va conduir a l’empresonament injustificat de centenars de persones, a la pràctica sovintejada de la tortura i finalment a l’execució, no sols dels autors materials dels atemptats, sinó també d’un total d’onze homes innocents. Els procediments judicials emprats van caracteritzar-se sovint per l’arbitrarietat més absoluta i per la falta sistemàtica de les garanties jurídiques més elementals.

Miquel Desclot; et al.

Editorial: Editorial el cep i la nansa

Quina importància té la traducció en una cultura com la catalana? Vivim en una etapa de relativa normalització en aquest àmbit o encara hi ha molt de camí per a recórrer? Com afecta en una llengua constrenyida la pressió globalitzadora? Disposem de prou títols traduïts per a homologar-nos amb els estàndards internacionals? Què en pensen, del seu ofici, els aconseguides, suggereixen propostes a fi de consolidar traductors i les traductores d’avui dia? Diverses veus autoritzades fan un balanç crític, des de perspectives diferents, de la teoria i la pràctica de la traducció als Països Catalans del 1975 ençà. Partint de les fites l’encara incipient sistema traductològic català.

Josep Riera Font

Editorial: Cossetània

Pep Guardiola és un seductor. Però no és dels que perd el temps presumint, sinó convencent. Amb fets: ha convençut tothom en la seva primera temporada a la banqueta del primer equip del Barça: copa, lliga i Champions, un joc que provoca satisfacció i admiració i, sí, l’inoblidable 2-6 al Bernabeu. I amb paraules: la seva seva seducció també ha estat universal, perquè no només té idees, sinó que les sap explicar i aplicar. Aquest llibre tracta de tot això: de la força de les idees i les paraules. Del pensament de Guardiola aplicat a la seva gran passió: el futbol.

Quim Monzó

Editorial: Quaderns Crema

Més que l’aplec de diversos articles de Quim Monzó, el volum resultant de compilar una selecció dels que va escriure entre 2001 i 2004, ens dibuixa un llibre coherent i unitari, crònica brillant i lúcida de la trista i qui sap si irremeiable arribada al poder de l’imperi de la plastilina. Aquest llibre és una jocosa denúnica de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la impostació de bona part de la vida púbica, i del domini de les poses.

Hal·lag

Editorial: Fragmenta Editorial

Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansūr al-Hal•lāg (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab. Home excessiu tant en la vida com en la mort, encarna com cap altre espiritual musulmà un original camí de saviesa que transcendeix els límits no tan sols del marc religios institucional islàmic sinó del sufisme mateix, del qual és el representant més destacat. Hal•lāg és considerat el màrtir per excel•lència de l’islam: un màrtir de l’amor místic que només es deu a la passió per la veritat, el desig essencial que mou a tot espiritual. Aquesta edició incorpora el text àrab cal•ligrafiat pel mateix traductor, i presenta la poesia hal•lāgiana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura.

Raimon Panikker

Editorial: Fragmenta Editorial

L’experiència mística és l’experiència integral de la realitat. Si la realitat s’identifica amb Déu, serà l’experiència de Déu; si aquesta realitat es veu com a trinitària, serà l’experiència cosmoteàndrica; si se la veu buida, serà l’experiència de la vacuïtat… —però, en qualsevol cas, és l’experiència del «Tot». Desapareix així l’estigma d’una mística perduda en les altures, desencarnada i aliena als gaudis i als dolors del món, sense que això signifiqui ofegar-la en la pura terrenalitat o sufocar-la en l’activisme, ja que experimenta la realitat de la condició humana en la seva totalitat i, per tant, no perd la serenitat ni la pau i elimina la por de participar en l’esforç humà en pro de la justícia.

A cura de Jaume Clotet i Quim Torra

Editorial: Editorial A contra vent

Des de 1939 fins a 1980, tots els llibres catalans van ser avaluats pels censors (primer, com a requisit per ser publicats; després, de manera subsidiària). Amb més o menys rigor, Josep Pla, Mercè Rodoreda o Joan Sales, però també Monserrat Roig, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster o Quim Monzó, van ser examinats i, sovint, censurats. Aquest llibre recull els informes de més de 150 obres de la literatura catalana, conservats a l´Archivo General de la Administración del Estado, a Alcalá de Henares, mostrant per primera vegada l’abast monstruós del que va suposar la censura en la literatura catalana.

Josep Termes

Editorial: Editorial Base

Aquesta obra, escrita per un dels més rellevants especialistes en la història contemporània de Catalunya, és una síntesi lúcida i innovadora del moviment catalanista des dels orígens fins als difícils anys de la dictadura franquista. L’autor presenta el catalanisme com un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’uniformisme. Al llarg d’aquest llibre hi desfilen els grans moments d’aquesta llarga lluita de supervivència de Catalunya com a nació i dels seus signes d’identitat. Es tracta d’una obra imprescindible per entendre el moviment de la Renaixença, els congressos catalanistes, les Bases de Manresa, la formació dels diversos partits catalanistes de dretes i esquerres, la Mancomunitat de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia durant la Segona República i els diversos corrents d’un moviment que va ser plural i que va arrelar en les classes populars de Catalunya.

Gabriella Gavagnin

Editorial: Lleonard Muntaner Edicions

El Cançoner de Petrarca és un dels llibres fonamentals de la literatura europea. El seu èxit ha travessat moltes èpoques històriques i ha arribat fins a la cultura contemporània, que s’ha sentit atreta sobretot per aquells temes de la seva poesia que el fan precursor de la modernitat: el sentiment del temps, els insolubles conflictes de l’ànima, la solitud del poeta, el diàleg entre presència i absència de l’estimada, la lírica com a autobiografia de l’ànima. Una manera de llegir i interpretar la lírica de Petrarca ha estat també traduir-lo. L’art de traduir Petrarca traça la història d’aquestes traduccions en l’àmbit de la literatura catalana contemporània, d’ençà de les primeres versions que va fer el 1875 Miquel Costa i Llobera. Des d’aleshores, diferents escriptors de les Illes i del Principat s’han anat mesurant amb els paranys formals i conceptuals dels versos de Petrarca: exponents de primera línia de l’italianisme català, com Josep Carner, Maria-Antònia Salvà, Narcís Comadira i Miquel Desclot; altres poetes, com Jeroni Zanné, Josep Maria López-Picó i Agustí Esclasans; escriptors i crítics com Joaquim Riera i Bertran, Carles Cardó i Osvald Cardona, o figures poc o gens conegudes com Jaume Barrera i Francesc de Riart. Cadascú ho ha fet des del seu temps històric i des del seu propi llenguatge poètic, de manera que les seves versions no s’exclouen pas les unes a les altres, sinó que ens donen eines diversament afinades per llegir Petrarca en català. L’àmplia antologia de traduccions que es publica en edició bilingüe al final de l’estudi mostra la pluralitat d’aquestes aproximacions als poemes del Cançoner i rescata, entre d’altres, textos dispersos i pràcticament desconeguts. Ens trobem, en definitiva, davant de nous textos poètics, els quals no deixen de tenir, com sol passar en la traducció de poesia, una personalitat pròpia, en tant que productes de creació.

Ernest Benach

Editorial: Edi.cat

En l’actualitat ens comuniquem on-line, la informació flueix a velocitat de vertigen i tothom hi pot participar, construir i debatre a la xarxa. És la societat 2.0. Però què significa aquest terme aplicat a la política europea i, en concret, a la catalana? Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, considera que la política 2.0 assumeix la nova filosofia social i permet fomentar una veritable democràcia deliberativa, així com recuperar la credibilitat dels polítics.

L’autor ens mostra i analitza experiències polítiques, culturals, socials i també personals al voltant de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de la política. Amb un to personal, didàctic però punyent quan cal, Benach esperona els ciutadans a participar i involucrar-se en la construcció de la nació catalana del segle XXI, i als polítics a parlar «no per a la gent, sinó amb la gent».

Francesc Madrid

Editorial: Editorial A contra vent

Francesc (Paco) Madrid va ser un periodista tot terreny que va escriure indistintament en català i en castellà. A finals dels anys 20 va publicar la seva obra mestra: Sangre en Atarazanas. Madrid va ser el primer que va utilitzar la expressió “Barri Xino” per definir aquell Districte Vè de misèria i vici. Amb un estil descarnat, els seus reportatges sobre els baixos fons de Barcelona tenen avui més vigència que mai. Traduïda al català per primer cop, Sang a Drassanes suposa el rellançament d’un gran periodista dels anys 30.